¿Una Europa congelada?
La hipòtesi que l'escalfament global, paradoxalment, podria conduir a un refredament més o menys abrupte de les zones més habitades del planeta no és nova per a la ciència. Tampoc per al públic general, ja que a mitjans de la dècada passada la idea va aconseguir certa notorietat en els mitjans de comunicació. La pel·lícula The day after tomorrow va ser, sens dubte, el producte de Hollywood que més va contribuir a difondre-la.
Quina és la base científica d'aquesta hipòtesi?
Impulsades principalment pel vent, els corrents superficials escalfen unes zones del planeta i refreden altres. Els fluxos calents transporten calor des dels tròpics i els subtròpics cap als pols; com el Corrent del Golf i el seu braç que s'allarga fins a l'Atlàntic Nord, que donen a Europa un clima més càlid del que tindria si no existissin. Com els vents de l'oest porten aquest corrent cap a terra, els països de l'est de l'oceà Atlàntic tenen un clima més temperat que els de l'oest, encara que es trobin a la mateixa latitud. Per això l'hivern a Reykjavík, la capital d'Islàndia, pot arribar a ser més suau que el de Nova York, encara que la primera estigui bastant més al nord que la segona.
Per la seva banda, els corrents freds fan que es trobin certes espècies en llocs on no s'esperaria veure-les. Per exemple, encara que la majoria dels pingüins viuen en climes polars, hi ha una espècie que viu a les Illes Galápagos (situades davant de la costa de l'Equador), que tenen clima tropical. Això és causa de l'existència del Corrent del Perú, que transporta aigua freda procedent de l'Antàrtida al llarg de la costa oest sud-americana.